La centenària Tèrmica de la fàbrica de Roca Umbert de Granollers s'ha transformat en un centre d'interpretació de l'energia immersiu. Un equipament que es va construir per donar sortida a la fàbrica que existia des de principis de segle i que als anys 50 es va trobar amb un problema que tenien moltes altres fàbriques. En parlem amb Ester Prat, coordinadora de projectes.
Quina és la història de La Tèrmica i la fàbrica de Roca Umbert?
Durant els temps de dictadura i autarquia, l'abastament elèctric era irregular. Davant aquesta realitat, els dirigents de Roca Umbert van abordar la qüestió amb una visió empresarial extraordinària. A la dècada dels 50, en un moviment visionari, van adquirir una caldera de segona mà per assegurar la seva autonomia energètica. En veure que l'empresa era capaç de gestionar la producció elèctrica, van fer una inversió substancial en una nova caldera, en associació amb una empresa anglesa. Aquesta decisió estratègica no només els va proporcionar el vapor necessària per a les seves operacions tèxtils, sinó que també els va permetre generar electricitat de manera independent.
La fàbrica i la tèrmica van començar a funcionar com a espai museístic, però ara se'ls ha dotat d'un valor turístic innovador.
La fàbrica de Roca Umbert va experimentar un moment crític amb el primer pla de reestructuració, incloent-hi pèrdues significatives tant en recursos financers com materials. En tancar definitivament les portes el 1991, es va vendre el que restava de la fàbrica, com per exemple, maquinària tèxtil i altres eines, les quals van ser exportades al Pakistan i al Marroc. L'alta qualitat d'aquestes eines potser ha contribuït al seu funcionament continu en aquests països.
En aquell moment, el futur de la fàbrica era incert, malgrat estar situada prop del centre de Granollers. Va acabar en mans d'un antic treballador, que va cuidar-ho tot després que passés a ser propietat municipal. Cap als anys 2000, es va concebre la idea de convertir l'espai en una fàbrica de les arts, utilitzant els espais per a rodatges i altres activitats temporals.
La primera intervenció va incloure la retirada de l'amiant, i el 2014 La Tèrmica va obrir les seves portes al públic, permetent provar l'interès i els objectius associats al projecte. L'any 2018, aprofitant una oportunitat de finançament europeu, es va dur a terme una gran intervenció per millorar l'accessibilitat i desenvolupar un nou projecte museogràfic, que acaba de ser inaugurat.
Aquesta transformació ha permès una immersió completa en el passat, oferint als visitants l'oportunitat de recórrer el patrimoni intacte de la fàbrica, transportant-se als anys 50 amb l'ús de tecnologies modernes que permeten experiències immersives i projeccions a les parets.
Tot plegat, es pot veure i entendre gràcies a grans novetats com visites immersives, un espectacular mapping i activitats per a tots els públics que es complementen amb itineraris i recursos en línia.
La visita a Roca Umbert és en si mateixa una immersió en l'espai industrial, oferint l'oportunitat d'explorar una antiga fàbrica i La Tèrmica. Depenent de l'hora de la teva visita, pots gaudir del mapping a la façana els dissabtes a la tarda, a les 18:30 i a les 20:00, durant la temporada d'hivern. A més, hi ha una àmplia gamma d'activitats a l'aire lliure.
Tenim una visita gratuïta que proporciona un context integral sobre tota la fàbrica, no només sobre La Tèrmica, l'espai de producció elèctrica, sinó també sobre com treballaven les teixidores, on es trobava la filatura, i altres detalls rellevants. A més, tenim una altra ruta que explora el patrimoni industrial de la zona. També s'ofereix una ruta panoràmica per la ciutat, que explora la transformació de Granollers des del segle XX fins ara, proporcionant una comprensió del context en què sorgeixen les fàbriques de la ciutat, que va evolucionar de ser un poble agrícola a una ciutat en creixement.
Més enllà, però, de ser un atractiu industrial, la tèrmica també pretén convertir-se en un espai de reflexió sobre com encarar un futur energètic, sostenible i eficient.
El patrimoni industrial està immers en una reflexió profunda, tal com ho estem fent tots com a societat, sobre el paper que ha tingut la indústria en el nostre planeta. Durant molts anys ha estat una font significativa de contaminació, i lamentablement, aquesta realitat encara persisteix avui dia. Així doncs, aquests espais de patrimoni industrial, aquestes fàbriques que han marcat la nostra història, han d'actuar com a centres de reflexió, permetent-nos comprendre que moltes d'elles van tancar les seves portes a causa de la seva alta emissió de contaminants. Algunes d'aquestes fàbriques han optat per ser exportades a països amb legislacions més permissives pel que fa a la contaminació dels rius i altres recursos naturals.
Aquest discurs està intrínsecament vinculat a la preocupació pel canvi climàtic i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, les antigues fàbriques tèxtils i els espais de producció elèctrica serveixen com a ponts entre el passat i el present, posant en relleu la necessitat de trobar noves formes de generar electricitat que no tinguin un impacte tan negatiu en el nostre planeta. De fet, així com van haver de buscar solucions per a la generació d'electricitat en el passat, ara estem cridats a innovar i adoptar mètodes més sostenibles per preservar el nostre entorn natural.
