Aquest 2023 es commemora el cinquantè aniversari de la mort de l’empresària, benefactora i mecenes Tecla Sala i Miralpeix (1886, Roda de Ter – 1973, Barcelona), considerada una de les dones emprenedores de la Catalunya del segle XX i una de les tres catalanes contemporànies més importants, juntament amb Caterina Albert (Víctor Català) i Francesca Bonnemaison.
Amb l’afany de difondre els seus fons i apropar les seves col·leccions al públic, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) ha posat en marxa el programa El Museu Presenta. Fins al 26 de novembre, podràs descobrir una dimensió de la història de l’empresària catalana a través de la cultura material i la història.
La conservadora del MHC, Raquel Castellà i Perarnau, ha estat l’encarregada de fer la recerca d’aquesta mostra d’objectes i documents. Qui millor que ella per apropar-nos a la figura de Tecla Sala i Miralpeix?
Qui va ser Tecla Sala i Miralpeix i quina importància té en la història de Catalunya?
Va ser una empresària del sector tèxtil de principis de segle XX. Tecla Sala va destacar per ser una dona pionera que va iniciar la via cap a la transformació cultural i social i que va obrir camí a la incorporació de les dones al sector empresarial de la societat.
De fet, la incorporació de les dones al món de l’empresa no és un fet recent. Al nostre país, hi ha hagut moltes emprenedores que, malgrat les dificultats que aquesta opció els podia plantejar, van tenir la gosadia d’assumir riscos i de crear i desenvolupar la seva empresa.
Sala va ser una pionera en el desenvolupament de la seva professió i disciplina, i ha aportat elements clau per a la nostra societat actual. Va demostrar un instint i una capacitat per dirigir el negoci que no eren usuals i ho va fer en una societat que encara hauria de caminar un segle per començar a retirar el vel que invisibilitzava les dones en molts dels àmbits de la vida.
Què destacaries de la personalitat de l’empresària Tecla Sala?
Tecla Sala fou una dona intel·ligent, de caràcter fort i decidit i amb moltes aptituds empresarials. Va mostrar una gran preocupació per les condicions de vida i de treball del personal de les fàbriques, i de les dones treballadores en particular, amb la qual cosa va començar a fer visible el lideratge femení i a enriquir l’activitat econòmica del país.
Tal vegada, com a dona burgesa de la seva època, era profundament religiosa i amb uns valors socials en consonància amb el catolicisme social d’inicis del segle XX. Per això, es va preocupar de millorar les condicions de vida de les persones treballadores, en especial de les dones, i va desenvolupar una tasca important de mecenatge i filantropia.
Es va dedicar a finançar la formació i el lleure d’infants i joves, i altres iniciatives religioses, culturals i socials sempre molt implicada amb les seves conviccions catalanistes. Tecla Sala dirigirà l’empresa fins a la seva mort l’any 1973.
Amb el reconeixement a Tecla Sala, el museu convida les persones visitants a reflexionar al voltant del paper de les dones en l’àmbit empresarial i recuperar la seva figura de l’oblit històric al qual ha estat sotmesa.
Com doneu a conèixer als visitants la història d'aquesta empresària catalana?
Amb el programa El Museu Presenta exposem peces destacades i singulars o noves incorporacions a la col·lecció que no es troben en l’exposició permanent. Dins d’aquest programa i en una mostra de petit format a ‘Tecla Sala i Miralpeix. Empresària, benefactora i mecenes’ es redescobreix la vida i trajectòria empresarial de l’industrial tèxtil Tecla Sala, a través d’una col·lecció d’objectes que fan referència a la seva activitat empresarial al capdavant de La Blava a Roda de Ter i de T. Sala a l’Hospitalet de Llobregat.
Els objectes i documents que es poden veure formen part d’una donació procedent d’antigues treballadores de la fàbrica La Blava (Roda de Ter), difosa literàriament per Miquel Martí i Pol.
A la pàgina web també es poden veure les entrevistes, plenes de vivències i records, que es van fer a antigues treballadores de les empreses tèxtils de Tecla Sala, que contribueixen a conservar-ne la memòria i també el patrimoni industrial de la primera meitat del segle XX.
Quins objectes hi podem veure a l'exposició?
En la col·lecció s’hi exposen diversos objectes que van formar part del dia a dia de les treballadores tèxtils de les fàbriques de Tecla Sala, com bates amb les inicials de la propietària, el rellotge per fitxar les hores treballades, bitlles i fusos i fins i tot algunes carmanyoles que duien les empleades per transportar-hi el menjar.
Una de les peces destacades de la col·lecció és una capsa de llapis del despatx de La Blava del reconegut poeta Miquel Martí i Pol, que hi va treballar durant 29 anys i que li va inspirar poemes com els que formen el poemari La fàbrica (Edicions 62, 1972). A més d’aquests objectes curiosos, hi ha documents molt significatius per l’època, per exemple un contracte de treball per a una de les treballadores (signat pel seu pare) o una de les peces més especials de la mostra: un exemplar emmarcat de la Llei de Treball per a les dones i nens del 1900 que es trobava a les empreses de T.Sala.
Cal dir que, tots els objectes i testimonis orals recollits contribueixen a preservar la memòria tèxtil del país, en clau femenina.
En el procés de recerca i investigació ha estat important la memòria oral?
Si, s’han pogut entrevistar a més de 50 testimonis, sobretot dones, que havien treballat a les fàbriques tèxtils de T.Sala. La mostra també recorda la importància de totes les treballadores que van participar en la industrialització del país mentre tenien cura de la vida domèstica. Si no recuperem els seus testimonis, es perdrà el paper de les dones en la indústria del país; la memòria oral té una caducitat.
Els seus testimonis són realment únics, ja que narren les seves vivències i experiències amb les seves paraules. Tot plegat, està recollit en un vídeo que es pot veure al canal de Youtube del Museu i recull la veu de diverses treballadores, que hi exposen què suposava treballar en una de les fàbriques més importants de Catalunya.
La història de la indústria tèxtil de Catalunya sovint ha oblidat una part imprescindible del seu relat, el de les dones que en van sostenir el creixement.
El procés de recerca i investigació ha tingut alguna beca o ajut econòmic?
Aquest treball ha estat possible gràcies a la beca Premi Ajuntament de Manlleu (2009) i a una beca del Centre de Història Contemporània de Catalunya (2010) pel projecte 'La Blava, història d'una indústria tèxtil a la conca del Ter' i el projecte 'Tecla Sala: dona d'empresa'.