L’emplaçament de la fàbrica va estar triat amb cura per Eusebi Güell, soci i fundador de la societat cimentera Companyia General d’Asfalts i Portlad, SA Asland. El Clot del Moro va ser considerat com el lloc ideal per les pedreres de roca calcària i la proximitat als recursos energètics necessaris per al funcionament de la fàbrica.
Combinant materials com la pedra calcària i el ciment pòrtland, l’arquitecte Rafael Gustavino va dur el disseny de l’edifici més enllà. El resultat final va donar lloc a una façana singular, caracteritzada per la forma de les voltes i l’estructura esglaonada que va des de la pedrera fins al nivell del tren.
En aquell temps el Clot del Moro era un racó aïllat del món, accessible només per camins de carro, i la construcció i l’equipament de la fàbrica Asland va ser una obra heroica. L’arribada del ferrocarril va substituir el primer mitjà de transport de la zona, el locomòbil, un tren de vapor de carretera portat des de Califòrnia. La construcció del “carrilet” va permetre el transport de viatgers a més del transport de mercaderies cap a la fàbrica, que evitava que els obrers hi anessin caminant des de la Pobla de Lillet i des de Castellar de n’Hug.
Els darrers propietaris van vendre la fàbrica a la Generalitat de Catalunya l’any 1996 per un preu simbòlic de 498.000 pessetes (uns 3.000 euros), deixant el complex com a testimoni de la història industrial de Catalunya. Així és com la Fàbrica de Ciment Asland es va convertir en el Museu del Ciment Asland.
Actualment, a les exposicions del centre d’interpretació del museu, es poden descobrir les tècniques i els materials utilitzats per a la construcció de la fàbrica (amb l’expo “El somni de construir”); com els enginyers van innovar per crear el pòrtland (“1900, Gustavino i Güell”); i el per què de les dificultats que va haver al construir el complex industrial (“El gran repte del Clot del Moro 1901-1975)”.
La fàbrica també té diversos espais visitables on es poden veure de prop les cintes transportadores que distribuïen el material, el taller de reparacions o el laboratori on treballaven els químics, ajustant la composició de la matèria primera.
El conjunt industrial cimenter és una de les tres seus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), adscrit a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. L’any 2005 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Tenim un petit tresor ben a prop de casa!
Més informació a: www.museuciment.cat
