La Colònia Sedó: una ciutat industrial dins la fàbrica

Compartir
Febrer 2026

La Colònia Sedó, situada a Esparreguera, al marge dret del riu Llobregat, és una de les colònies tèxtils més destacades del territori. La visita al Museu de la Colònia Sedó permet descobrir la seva història, el funcionament de la fàbrica i el singular sistema hidràulic que aprofitava l’energia de l’aigua.

Un muntatge audiovisual i una maqueta original introdueixen els visitants en la història d’aquest conjunt. El recorregut condueix a l’interior d’una gran turbina hidràulica, als tubs de circulació de l’aigua i als espectaculars soterranis. El passeig per la colònia permet veure el salt de Broquetes, l’aqüeducte, la casa dels Sedó, l’església, les cases obreres, el teatre, l’escola i les emblemàtiques xemeneies.

Història
Fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús, aprofitant un antic molí fariner conegut com a Can Broquetes, la fàbrica va créixer progressivament fins a esdevenir, al segle XX, una de les més importants del país. Amb el temps, la colònia es transformà en una veritable ciutat industrial amb habitatges, serveis, escoles i espais de lleure al voltant del complex productiu especialitzat en teixits de pana.

Després del seu tancament l’any 1980, part del recinte es va reconvertir en espai industrial, però encara es conserven molts elements originals que permeten entendre com era la vida i la producció en aquest entorn.

El cor productiu de la colònia

En el seu període de màxim desenvolupament, al primer terç del segle XX, la fàbrica ocupava prop de la meitat de la superfície de la colònia. L’activitat es distribuïa en tres grans seccions: filatura (amb cardes, metxeres i contínues), tissatge (amb ordidors, telers i ralladors) i acabats (amb blanqueig, tint, maça i perxat).

Per garantir-ne el funcionament, el recinte industrial disposava de tallers i serveis propis: fusteria, electricitat, pintura, foneria, laboratori, infermeria, brigada d’obres, una fàbrica de carbur de calci, un cos de bombers i sistemes de transport de materials. Aquesta organització assegurava una autosuficiència gairebé total.

Actualment, es poden observar, entre altres, les grans naus de filatura i tissatge, els originals assecadors situats sota teulada amb gelosies obertes de maó, la xemeneia helicoidal de l'antiga màquina de vapor de la secció de blanqueig, el canal i la resclosa del salt de Broquetes, els antics tallers de manyeria i fusteria, les oficines, la xemeneia de l'antiga teuleria i la bàscula situada a l'entrada del recinte industrial.

La Colònia Sedó és un exemple excepcional del model de colònia industrial catalana. Visitar-la és endinsar-te en un espai on el treball, la vida quotidiana i l'enginy tècnic van conviure durant més d’un segle. Un patrimoni viu que ajuda a comprendre una etapa clau de la història industrial de Catalunya.